INTRODUCCIÓ 2017/2018

INTRODUCCIÓ 4t ESO.

Aquest curs de 4t d'ESO farem moltes coses noves,  com montar i desmontar un ordinador, crear una aplicació i farem mes treball per internet, farem timelines i només utilitzarem l'ordinador, no utlitzarem llibreta ni res.

Power point.

El meu power point tracta sobre l'anorexia i he volgut fer-lo sobre aquest tema ja que avui en dia molts joves estan caien en aquesta malatia a causa de els i les models que són molt prims i pel fet de que tothom vol ser prim per semblar mes maco. I en realitat aixo no es aixi

Mapes mentals.

MAPES MENTALS:

Els mapes mentals són esquemes els cuals nosaltres utilitzem per representar paraules, idees, tasques o altres conceptes relaciontats a un mateix tema.

Normalment els mapes mentals s'utilitzen per la generació, visualització i la classificació taxonómica de les idees i també ajuda a l'estudi, planificació, organització de les idees, resolució de problemes, desició i escriptura..

La historia dels mapes mentals:

Els mapes mentals no són un invent nou, sinó que l'escriptura egípcia i el sistema mnemotècnic grec són els seus procesors. Tony Buzan va popularitzar el metode d'aprenentatge amb mapes mentals.

L'utilitat dels mapes mentals:

Els mapes mentals tenen diferentes utilitats:

·Per poder organitzar amb mes facilitat i mes eficientment els nostres pensaments.

·Per utilitzar i aprofitar al maxim les nostres capcitats mentals.

·Per potenciar la creativitat.

·Per aclarir les nostres idees.

·Per poder generar idees individualment o en grup.

·Per estructurar més facilment un discurs tan oral com escrit.

·Permet planificar la istrucció i  alhora ajuda als estudiant a aprendre a aprendre.

·Per prendre desicions.

·Els mapes mentals a més, serveixen per plasmar un seguit d'idees sobre el paper.
·Facilita l'organització lògica i estructurada dels continguts d'aprenentatge, ja que són útils per a separar la informació significativa de la informació trivial.
·Permet aconseguir un aprenentatge interrelacionat, ja que no aïla els conceptes, les idees dels alumnes i l'estructura de la discilina.

Com crear un mapa mental:

1-Començar al centre d'un full en blanc

2-Dibuixem al centre del full una imatge que simboitzi la idea principal o una paraula.

3-Utilitzar molts colors.

4-Des de la idea principal, traçar ramificacions de diferents colors amb les idees mes importants i les paraules clau ralacionades amb el tema escollit.

5- Conectar totes les idees mitjançant línies o branques.

6.-Dibuixar línies corbes en comptes de rectes.
7-Fer servir només una o dues paraules clau per línia.
8-Utilitzar moltes imatges o dibuixos.

Aquest mapa mental esta fet per mi.

Sant Jordi 2015

                           LA DIADA DE SANT JORDI♥

                                       

La diada de Sant Jordi, és una festa que es celebra aqui a Catalunya el dia 23 d'abril amb el que es celebra el dia del llibre i la fira de les roses.
Per això els nois normalment regalen una rosa a la noia i la noia un llibre al noi.
La festa de Sant Jordi es celebra el dia 23 d'abril perque es el dia que va morir el cavaller a l'any 303.

Les Roses:

Segons la llegenda, diu que després d'una lluita del cavaller contra el drac, cuan el va matar i va caure al terra i de la sang que gotejava va apareixer un roses que floria cada mes d'abril, per això cada 23 d'abril se'ls regala una rosa a las enamoradas.

Els Llibres:

El dia 15 de novembre de1995, la UNESCO va decretar el dia 23 d'abril el dia internacional del llibre i del Dret d'Autor.

Llavors aprofiten per intercanviar llibres a peu de carrer i per això les noies regalen llibres al seu enamorat.

Els tres personatges personatges principals de la llegenda de Sant Jordi son: el drac, el cavaller i la princesa 

El programari

EL PROGRAMARI


El programari (software) es la part logica del sistema informatic, es a dir, el conjunt de programes que controlen el maquinari i el fan funcionar.

El programari es pot presentar en dues formes:

·El codi font escrit per persones.
·El codi objecte usualment en forma d'arxius binaris, executables directament en una arquitectura d'ordinador determinada.

Els programes que tradueixen el codi font dels programes a executables es diuen copiladors.

Un programa és un conjunt de dades i instruccions que, executat automàticament per l'ordinador, en controla el funcionament i realitza un procés de tractament de la informació.

Hi ha molts tipus de programes, cadascun dels quals permet utilitzar l'ordinador per fer una 

Hi ha molts tipus de programes, cadascun dels quals permet utilitzar l'ordinador per fer una funció diferent:

·Dibuixar.

·Calcular.

·Navegar per internet.

·Jugar, Arxivar dades...

També hi ha programes que serveixen per coordinar o fer possible el funcionament d'altres  programes: els sistemes operatius.

TIPUS DE SOFTWARE I LLIÈNCIES.

Software lliure o "free software".

Domini públic 

Copyleft

Font oberta o Open Source

Software lliure que no protegit per copyleft

Llicència Pública General GNU (General Public License o GPL)

Llicència Pública General para Bibliotecas GNU (Library General Public License o GNU LGPL)

El sistema GNU

Software GNU

Software Semi-lliure o semi-free

Software propietari

Software propietari

Software comercial

Freeware

Shareware

Ter

·Microsoft Windows o també conegut com Windows o MS Windows:  és una sèrie de sistemes operatius i interfícies gràfiques d'usuari produïts per Microsoft. Microsoft va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows el novembre de 1985 com un complement a MS-DOS, en resposta al creixent interès en les interfícies gràfiques d'usuari (GUI). Microsoft Windows ha arribat a dominar el mercat del PC, superant al Mac OS, que havia estat introduït prèviament. A partir d'octubre de 2009, Windows tenia aproximadament el 91% de la quota de mercat dels sistemes operatiusclient usats a Internet. La versió més recent d'un Windows client és el Windows 8; la versió més recent deservidor és el Windows Server 2012

Fitxers

                                                           FITXER 
Un fitxer és una entitat lògica composta per una seqüència de bytes, guardada per un sistema de fitxers situada a la memoria secundaria d'un ordinador. Els fitxers són agrupats en directoris del sistema de fitxers i són identificats per un nom de fitxer. El nom forma l'única identificació en relació als altres fitxers del mateix directori. A un fitxer informàtic que conté altres fitxers se l'anomena arxius. Per poder emmagatzemar els fitxers s'utilitzen diferents formats. Cada format de fitxer té unes peculiaritats pròpies producte dels paràmetres propis del còde digital que utilitzin i de la compressió.

La extenció sol ser de 3 o 4 lletres com a maxim.

Text:

moto.doc (word)

moto.txt (blog de notas)

moto.pdf  (adoble reade)

moto.odt (writer)

Audio:

moto.cda

moto.wav

moto.wma comprimit de no gaire calitat (windows media audio)

moto.ogg fotmat comprimit.

moto.mp3 moltes megas.

moto.mid

Imatges:

moto.bmp (paint)

moto.pmg (firework)

moto.jpg (càmeres de foto,...)

moto.gif (imatges en moviment)

moto.psd (photo.shop)moto.

moto.rav (slrd (reflex)) sense comprimir

Video:

moto.mov (video) sense comprimir

moto.avi (contenedor de videos)

moto.womv (windows media videos) comprimit

moto.flu (captura) comprimit

Altres:

moto.sfw- "flash"

moto.xlx- excel

moto.ppt- presentació power point

moto.  -power point editable

Els sistemes operatius

ELS SISTEMES OPERATIUS.
Hi ha diversos sistemes operatius els mes coneguts son:




·IOS: iOS (anteriorment iPhone OS), és un sistema operatiu per a mòbils desenvolupat i distribuït per Apple Inc. Originalment llançat el 2007 per a l'iPhone i l'iPod Touch, s'ha ampliat per suportar altres dispositius d'Apple com l'iPad i l'Apple TV. A diferència de Windows Phone de Microsoft (Windows CE) i de l'Android de Google, Apple iOS no concedeix llicències per a la instal·lació en maquinari no Apple. A 12 de setembre de 2012 la botiga d'aplicacions d'Apple contenia més de 700.000 aplicacions per iOS, que en conjunt s'han instal més de 30 milions de vegades.


·Linux: és el sistema operatiu format pel nucli o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions del programari basades en aquest sistema operatiu.
El kernel Linux va néixer en el 1991 a Helsinki quan Linus Trovalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 80386, una arquitectura molt comuna l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions de ordinadors personals i de les quals Minx no en treia profit. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.





Android és un conjunt de programari per a telèfons mòbils que inclou un sistema operatiu, programari intermediari i aplicacions. Google Inc. va comprar el desenvolupador inicial del programari, Android Inc., el 2005. El sistema operatiu per a mòbils d'Android es basa en una versió modificada del nucli Linux. Google i altres membres de l'Open Handset Alliance van col·laborar en el desenvolupament i llançament de l'Android. L'Android Open Source Project (AOSP) té l'objectiu de mantenir i continuar desenvolupant l'Android. El sistema operatiu Android és la plataforma per a telèfons intel·ligents amb més vendes.


Android té una gran comunitat de desenvolupadors que escriuen aplicacions ("apps") que estenen les funcions dels dispositius. Hi ha actualment unes 300.000 aplicacions disponibles per a l'Android. Google Play, prèviament conegut com a Android Market, és el dipòsit d'aplicacions en línia oficial de Google, tot i que també es poden descarregar per llocs web de tercers. Els desenvolupadors escriuen principalment en Java, controlant el dispositiu mitjançant biblioteques de Java desenvolupades per Google.